SemàForS

No saben què és un semàfor. No en tenen. D’això no en gasten. La Marta, una noia romanesa que parla castellà, s’està traient el carnet de conduir, i avui m’explicava el que li arribava a costar. Ja no pels cotxes, si no per la gent, que creua per on li dóna la gana, i si ja de per sí, on sigui, has d’estar pendent, aquí encara més.
I la veritat és que m’hi vaig fixar ahir al matí, quan vaig posar per primer cop els peus al carrer. Creues per on vols i quan vols. Tot i que hi ha passos de zebra, eh!!? Però bueno, si els hi és més còmode creuar per allí, doncs creuen. I punto. Que ve un cotxe...? Doncs ja s’aturarà. I si no, uno menos!
I els cotxes no es queden curts. Que volen girar, doncs giren. Existeixen els intermitents? Doncs no sembla que tots en tinguin, la veritat. És la llei de la selva. La llei del que arriba primer.
Funciona així.
I ja m’hi estic acostumant. Només espero que ningú m’atropelli! :p
La Erika, de Soros, em va dir: tenim un cotxe que no l’utilitza pràcticament ningú, però que funciona. Si algun dia el necessites, m’ho demanes i l’agafes. No, gràcies. És que ja no sé si és que atropellaria a algú, o que xocaria contra un altre cotxe, o tot a la vegada... Déu meu!! No, gràcies.