Comencen parlant de teatres, i acaben dient que a Espanya els únics que treballen són els romanesos...

És curiós com es passa d’un tema a l’altre.

Una de les meves alumnes, la Nora, em deia ahir que dijous no vindria les dues hores a classe perquè tenia entrades per anar al teatre. I llavors vam començar a parlar del teatre que es feia aquí a Csíkszereda, i bla bla bla... total que el Csaba (un dels nois) va començar: “Malo, malo, muy malo”. I jo: “Malo, ¿qué?. “Es muy malo el teatro de aquí”. I la Nora va dir, “No es que sea malo, lo que pasa es que es una ciudad tan pequeña” (en plan... i hi ha els recursos que hi ha). I ell, va replicar, “Pero hay una ciudad igual de pequeña, que tiene el segundo teatro más importante de Transilvánia”. “Cuál?” “Sfântu Gheorghe”... i m’ho anava a traduir, i li dic: “San Jorge”, “Se dice así?” “Sí, claro...” I no se m’acudeix cap més cosa que dir-los-hi: “En catalán se dice Sant Jordi, y en Catalunya el 23 de abril lo celebramos”. Total que els hi començo a explicar l’historia de Sant Jordi, la llegenda, i com ho celebrem. I em diuen: “Siempre hacéis fiesta”. I jo... “hombre, ese día no hacemos fiesta... en teoria la gente trabaja, aunque cuando salgas a la calle en Barcelona no lo parezca...”

I comencem a parlar de tots els dies que fem festa a Espanya, que si el 1 de noviembre, el 6 y el 8 de diciembre, los días de navidad, i bla bla bla... I em pregunten: “Pero cuando es fiesta, recuperáis las horas otro día?” “Noo!” “No? Pues aquí nos los hacen recuperar” (que dius... vaya gracia). I se’n reien que féssim festa per Sant Joan i el 15 d’agost...

Total, que salta una i em diu: “Pues en España sólo deben trabajar los rumanos!”. Eeeeeiii!! “Recogiendo fresas”, afegeix.

I llavors ja ha començat un altre tema parlant del munt de romanesos que hi ha a Arbeca.... :p Però aquest ja és un altre tema...

“Y que quede claro, en Arbeca, no recogen fresas, que no hay”

PrimeresClasses

La Nàdia em va fer donar compte que no havia explicat què tal les primeres classes. No hi ha molt a explicar. M’hi estic acostumant. És estrany.

Encara no faig totes les classes que se suposa que he de fer... i a part, he començat amb la gent que en teoria, ja en saps una mica... M’entenen i poden parlar-lo, però no en saben, mai l’han estudiat i, per tant, hem hagut de començar la gramàtica i el vocabulari des de zero... però bueno, ja m’agrada.

A part que són molt bona gent tots. Ric molt amb aquest grup. I m’encanta un dels nois, que quan escric alguna cosa a la pissarra i m’equivoco em diu: “Lo has escrito en catalán?”. És que, clar... un dia els hi estava escrivint els números i vaig posar ONZE. M’ho vaig quedar mirant... i em dic... així no és... I vaig escriure ONCE... però és que després escric QUINZE... i jo... “Perdonad!, es que en catalán van con Z, i me confundo...” I l’altre dia escric “desayundo” (els hi estava explicant el desayuno – comida – merienda – cena), i ho acabo d’escriure... ho estaven copiant... em torno a llegir el que he escrit... i dic “Desayundo?! Noooo! Desayuno! Ai! Perdonad!”, i em surt ell, i em diu... “Ya me a parecido extraño, pero como eres la profesora no he querido decir nada... Lo has escrito en catalán?!” I jo, rient sola... “No... en catalán no!”, ¿Y cómo es en catalán?” “Esmorzar” “Ala! Pensaba que se parecían más!”.Doncs sempre estem així...

Després també faig classes a una noia que ja en sap més. Que primer l’havien posat al mateix grup d’aquests altres, però clar, ella ja havia estudiat durant uns quants anys... així que no tenia sentit seguir al mateix grup... Així que li faig classe a ella sola, i també m’agrada molt, perquè li explico el que vol i el que necessita. És professora d’anglès a la universitat. I l’altre dia, després de classe, em va portar a la universitat i me la va ensenyar... i vam anar a prendre algo... Molt mona també.

I avui començaré amb els que no en saben gens. Que més o menys serà com l’altre grup que tinc, però m’imagino que hauré d’anar una mica més a poc a poc. I començar de zero del tot. El que ja no sé, és com ens entendrem...

També vaig començar les classes de romanès. Per fi! Semblava que mai arribaria aquest dia!! M’he afegit a un grup de gent d’aquí (que van a l’institut), que allí no els hi dóna la gana d’estudiar-lo... i alee!! a pagar!! Però és el nivell bàsic, eh?! (un altre dia us explico la història que es porten aquesta gent entre l’hongarès i el romanès)

Total, que els dimarts i els dijous aniré a classe amb ells... Per, com a mínim, poder escoltar el romanès, i els divendres aniré a classes particulars amb la Larissa (la professora). Que també és molt mona. I sap una mica de castellà. Així que ens podem anar entenent entre el romanès, el castellà i l’anglès. O sigui que bé.

A poc a poc, i bona lletra.

23d'Octubre

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

He arribat a un punt que em preocupa. Hi ha gent que em saluda pel carrer, i no sé qui són. A veure, que si saluden, saludo... però és que em rallo, perquè intento recordar de què les conec, i no ho sé! O de Soros o del County Council... no hi ha més. Però és que em sonen i no sé qui són! I ja no dic recordar el nom... perquè això, aquí, és missión impossible...

O també hi ha una altra cosa, com que em penso que no em trobaré a ningú pel carrer ni en qualsevol lloc, doncs vaig al meu aire... i llavors és quan em diuen, que em van veure i que no vaig saludar... I clar, tampoc vull quedar de mal educada...

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Ahir era el dia Nacional d’Hongria. I no, no estem a Hongria, però la gent d’aquí se sent hongaresa, i per tant, ho van celebrar. Al migdia, quan tornava cap a casa, vaig veure tot un desplegament davant el Consolat d’Hongria, cables i més cables, micros, altaveus i càmares de televisió, però, clar, no en tenia ni idea de què passava. Quan a la tarda, abans d’anar a classe, i vaig tornar a passar, ja hi havia més ambient, més gent, i policies.

Però no va ser fins que els meus estimats alumnes em van explicar que era la Festa Nacional, que ho vaig entendre tot. “Viene el presidente”. I jo, “¿pero cual?”. “Los dos”. Doncs no us queixareu... Ara que... el que no veig massa clar és que el president de Romania hagi vingut aquí... bàsicament perquè era el dia d’Hongria. Potser es referien al president de Harghita. Que això ja és més probable... Però tampoc acabo de veure massa clar que hagi vingut el president d’Hongria. Si és festa a Hongria... hauria d’estar a Hongria i no aquí... Però....

Quan he sortit de classe, per tornar a casa, havia de passar altre cop, per davant del Consolat hongarès... però no he pogut. Hi havia un munt de gent... perquè resulta que l’acte en sí... se celebrava allí. M’havíeu de veure intentant passar per sortir d’allí, i tothom mirant-me malament perquè estava marxant... Hi havia tota la policia vestida de gala... i juraria que havien vingut des d’Hongria amb autocar... (vist que n’hi havia 3 o 4 aparcats al final del carrer). Total, que quan he aconseguit sortir de la maravunta de gent, i anava tranquil·lament caminant (per un dels carrers principals), he vist que estava totalment rodejada de policies. O sigui, no jo com a persona... si no que hi havia policia per tot arreu, i que estava el carrer tallat... Però és que no és un carrer qualsevol. És un dels principals. Total que de cop i volta, veig que comencen a passar cotxes i cotxes i més cotxes de policia, i fins i tot ambulàncies... i per allí al mig... un cotxe oficial. El president d’Hongria? Pot ser.

Avui a les 10 del matí, quan venia cap a treballar, veig passar un cotxe de policia, i un altre, i un altre... i al mig, altra vegada cotxe oficial, i més policia, i més policia, i furgonetes amb els vidres tintats, i policia, i policia... i per tancar el seguici, un ambulancia i una furgoneta d'emergencia.

Això ja no ho entès.

"Nem beszélek magyarul"

Sabent això, ja puc sobreviure en un món on tothom parla hongarès.

I szia, que vol dir “Hola” o “Adéu”, quan només hi ha una persona.

I sziasztok, que vol dir “Hola” o “Adéu”, quan hi ha més d’una persona.

I igen (sí) i nem (no)

I zárva, que vol dir “Tancat”