Hi ha coses que ja no les preguntaré...

Com per exemple, "¿Qué cenais normalmente?"

- "Tres cervezas"
- "Sopa de lechuga" (¿Sopa de lechuga?, ¿estamos hablando de lechuga?, ¿en una sopa?, ¿caliente?)


O "Condimentos para una ensalada"

- "Nata"


No us podeu imaginar les converses més surrealistes que arribo a tenir amb aquesta gent.
És que ja no sé si és que no ens entenem, o que realment aquesta gent són mooolt raros.

Hi ha coses que no entenc

Si t'apuntes a un curs, ves-hi. Més quan només és un dia a la setmana. I més quan és el primer nivell.

I dos, si el curs ja ha començat, ja ha començat. No deixeu que cada dia vingui una persona nova. Bàsicament, perquè això vol dir, que jo he d'estar cada dia explicant el mateix. Explicar el mateix des de zero.

I no em dóna la gana. És que no és normal.

He de donar classes també al County Council, dos nivells. Dos dies a la setmana.

Doncs bé, els del nivell inicial no venen mai. Dos, tres... com a molt quatre (de 14 que n'hi ha apuntats), i si com a mínim cada setmana fossin els mateixos, doncs em seria igual... però no... cada dia són diferents.

I em canso. I no ho entenc. O vens, o no vens. A mi que no em vinguin amb cuentos xinos, de que tenen molta feia, i bla bla bla... Si tens molta feina, no t'apuntis al un curs. I punto! Que no crec que ningú t'hi hagi obligat, i si comences un curs... doncs això, ves-hi.

* n o t i n c i n s p i r a c i ó *

Uns diuen que es falta d'inspiració. Jo dic que és que no passa res. Que no hi ha novetats. Per això no escric. Però potser sí, que és que no estic inspirada per escriure. Que se m'han congelat les idees, i les ganes d'escriure.

No passa res. Tot és rutina. Els dies i les classes, les classes i els dies. De casa a Soros, de Soros a casa, i tornem-hi.

Fa fred. Però no tant com la setmana passada. Diuen que ja s'ha acabat. Però es veu que hi ha una dita gitana que ara no sé com diu en romanès, que ve a dir que al febrer fa molt fred. O sigui que...

Divendres passat va tornar a nevar. Tot el dia. Sembla estrany, però quan neva no fa tant fred.

Dimarts acabo el curs de romanès, amb el grup. Però amb la Larissa continuaré fins al final, que ens ho passem molt bé les dues.


Passen els dies, i no passa res.

/Continuem

Diuen que estem, cada matí, a -26ºC. Durant el dia... entre -18 i -20 ºC.
Ja no hi noto la diferencia, m'és igual un grau amunt, que dos graus avall. Tinc fred. I tot està nevat.

Em cauen llàgrimes, se'm congelen, se m'empeguen amb les pestanyes, se'm congelen els mocs, el color de la cara em canvia, i no noto les cuixes.
Els auriculars de l'iPod es queden més tiesos que un pal.
Els vidres de casa estan permanentment entelats i congleats.

Diuen que no havia fet tant fred fins aquests dies... Que durant els dies de Nadal no en va fer tant (clar, m'esperava a mi).

Per sort, no hi ha boira, no fa vent, i no ha tornat a nevar.

Però fa ràbia, veure que fa "sol", que el cel és blau, que no hi ha ni un núvol, i que estiguem a la temperatura que estem.


Què hi farem. És el que em toca viure ara.