(amb molt retard... però más vale tarde, que nunca)
Durant les vacances d'octubre, vam aprofitar per donar una volta per Scotland...
El dimecres ben aviat al matí, carregats amb les motxilles i amb la son, ens en vam anar a l'aeroport d'Edinburgh per agafar el cotxe que durant tres dies ens portaria per bona part d'Escòcia.
Amb el recorregut mig marcat, amb el mapa que “amablement” ens van deixar els de la companyia de lloguer del cotxe, amb el cotxe a petar amb 7 persones i el seu equipatge respectiu... i una copilot excel·lent (o sigui jo) vam agafar la carretera.
El castell d'Stirling va ser la primera parada. El cel no hi acompanyava molt, però com a mínim
no plovia. Després de comprar-nos l'Explorer Pass (una entrada per poder entrar a més castells d'Escòcia) i fer veure que tots érem estudiants... vam fer un tomb pel castell (similar al d'Edinburg, tot s'ha de dir). I després vam pujar cap al Monument del William Wallace... (que si la primera vegada que hi vaig anar, aquell estiu de fa mil anys, la pujada se m'havia fet eterna... aquesta vegada, tot i fer-se'm una mica més curta... em vaig cansar una burrada -l'edat no perdona-).
Cotxe una altra vegada... i cap al Loch Lomond. Aquest llac del sud de les Highlands, és el més gran de la Gran Bretanya, i el segon en volum (el primer és el llac Ness). Després de passejar una estona i disfrutar de les vistes, ens vam posar en ruta... Volíem veure moltes coses, i es fa fosc aviat...
Vam vorejar el Loch Long, fins que vam arribar al castell d'Inveraray. Estirem una mica les cames, passegem pels voltants, ens trobem amb les típiques vaques escoceses... fotos de rigor, i cap a la següent parada, que era Oban. Però pel camí ens vam aturar a fer fotos al castell de Kilchurn, un dels castells més fotografiats de les Highlands, i portada, per exemple, de la guia de la Lonely Planet.
Quan vam arribar a Oban ja es feia fosc, i la gana començava a apretar. Visita de rigor al supermercat, passeig pel port... i cap a Fort William, on teníem reservat l'alberg.
Veure un partit de futbol del Madrid (o de l'Altètic de Madrid, ja no ho recordo) contra el Milan (crec) en un bar casi de carretera, rodejats de hooligans, no té preu, i tampoc cal experimentar-ho... Però això ens va tocar... mentre fèiem gana per anar a sopar a l'alberg que teníem. I més que un alberg era una casa per nosaltres sols, amb cuina, 3 habitacions i sala d'estar, amb televisió i cinquanta mil pel·lícules, i per ambientar-nos vam fer sessió golfa amb Braveheart... però per desgràcia tot vam caure morts abans d'acabar-la...
Dijous va ser un dia solejat. Teníem el dia predestinat a la Illa d'Skye, però abans d'arribar-hi, vam sortir a estirar les cames, en un punt preciós des d'on podíem contemplar el Loch Lochy... i abans de creuar el pont que ens portaria a l'illa, ens vam parar a un altre dels castells més fotografiats, l'Eilean Donan Castle... Els que van tenir més barra (i sense avisar-nos) es van colar al castell... I els altres ens vam quedar prenent el sol... i esperant-los, clar. Què havíem de fer si no sabíem on havien anat?
Un cop ja vam entrar a l'illa, ens vam disposar a rodejar-la sencera... i maleit sigui el moment... perquè semblava que no haguéssim d'acabar mai. Això sí... És preciosa, però amb unes carreteretes... Semblava que estiguéssim sols a l'illa, però ens vam trobar a dos o tres grupets d'espanyols (si és que som a tot arreu...). Vam parar a dinar (tot i que no vam poder trobar cap restaurant que ens volguessin alimentar), a Kilt Rock, uns penyasegats; i a Portree, a berenar... I després... cap a Inverness... que encara ens quedava una bona excursió...
La son i el cansament ens van obligar a sentir coses com “Pero, ¿qué decis? ¿Un puente que dura una hora y media? - No, Blanca... Cuando crucemos el puente nos quedará una hora y media...”. Creuem el pont... “¿Ya hemos llegado?”, “Blaaancaaa!!!”.
Tornem a parar a l'Eilean Donan Castle, però ara de nit... Però el fred, ens obliga a marxar aviat... i a encaminar-nos cap a Inverness, on ens tocava passar la segona nit.
A Inverness... Doncs ens estem dues hores intentant aparcar el cotxe. Aparquem on no podem aparcar-lo, ens n'anem a deixar les bosses... i ens espantem: tindrem un inquilí estrany a l'habitació... per evitar-lo ens n'anem a sopar i a canviar el cotxe de lloc... No ens volem arriscar a pagar una multa... Passegem per la ciutat, anem a fer un beure en un pub de música en viu i cap a l'hostal... Això sí... Qui havia dit que ens n'anàvem a dormir? Abans d'obrir la porta ja sentim els roncs del hooligan que vivia allí, l'atac de riure es considerable... Ens posem als llits quan aconseguim descobrir com funcionen aquells llençols... Però es gairebé impossible aclucar els ulls... Entre els roncs i la Sara dient que “aquí huele a pies”, ja us ho podeu imaginar. A mitja nit el... diguem-ne “senyor” cau del llit, l'Irene s'emporta un susto... i l'Alberto un altre quan es planta i es queda a 10 centímetres de la seva cara... Per sort, decideix marxar ben aviat al matí... i nosaltres, que aconseguim adormir-nos tranquils, ens adormim massa... i ni despertadors ni res...
Així que, ja estem a divendres... Una hora i mitja més tard del previst, sortim d'Inverness. Ens n'anem cap a Urquhart Castle. El castell que està al Loch Ness. Està inclòs a l'Explorer Pass... doncs cap a visitar-lo, s'ha dit! El bon temps ens segueix acompanyant... Esmorzem, passegem, descansem... i vinga, altra vegada al cotxe, que ara ens toca la part més llarga... Ens n'anem fins a St. Andrews... sense parar pel camí... per arribar abans que ens tanquin el castell... Ho aconseguirem? Doncs no. Parem a Blair Castle... Però l'home de seguretat no ens deixa ni apropar-nos-hi... Hem de pagar... Així que girem cua... i ara sí... Cap a St. Andrews. Estem tots morts de son i de gana... I es produeixen aquells moments (ja coneguts al nostre cotxe) de... “Te has dormido”, “¿Quién?” “Tú”, “No me he dormido... Solo cerraba los ojos”.
Arribem a St. Andrews 10 minuts abans que ens tanquin la Catedral. Només tenim temps de donar una volteta, i ens fan fora... I al castell... Doncs al castell tampoc. Així que... Què fem? Anar a dinar a les 5 de la tarda... O a sopar... Qui sap, teníem molta gana.
Carretera i manta altra vegada. Arribem bé a l'aeroport per deixar el cotxe... Però els problemes sorgeixen quan ens donem compte que hem d'omplir el dipòsit... No us podeu imaginar les voltes que vam arribar a donar... i lo frustrant que és veure una gasolinera i no ser capaç d'arribar-hi...
Però ho vam aconseguir.
I van ser uns dies genials.
