¿Qué te gusta hacer en tu tiempo libre?

Avui he repetit aquesta pregunta 30 vegades en 5 minuts.

Havien de fer aquesta pregunta al que tenien assegut al costat. Doncs no hi havia manera. Eren incapaços de dir-la bé. Jo la deia, un d'ells la repetia, el del costat l'havia de tornar a dir, i no podia. Jo la tornava a dir, ho intentava, no se'n sortia, fins que jo li tornava a dir paraula per paraula i la repetia paraula per paraula, i així amb cadascú. I això que només eren 6. I això que eren els “millor” de la classe. Imagineu-vos una classe sencera. I si ara en tingués un aquí al davant i l'hagués de tornar a dir, no us vulgueu ni imaginar el que em diria.

El sistema d'aprenentatge que tenen no l'acabo d'entendre. De fet, més d'un dia (i de dos) amb altres auxiliars ho hem estat comentant. Memoritzen. Tenen unes preguntes, i unes respostes. Si els treus d'allí, ja no saben què els hi estàs preguntant. Si en lloc de preguntar “¿Cómo estás?” els hi dius “¿Cómo estáis?” ja no saben què els hi dius. Trist, la veritat. Perquè així no s'aprèn una llengua.

Acabo esgotada. Primer perquè tota l'estona és absolutament el mateix. Pregunta – Resposta. Impossible tenir-hi una conversa normal i corrent. Segon, perquè se'ls hi ha de repetir tot cent vegades, i tot i així no se'n recorden del que els hi has dit fa dos segons. I tercer, perquè estic constantment traduint del castellà a l'anglès. És igual el nivell que tinguin, ni el tema. Se'ls hi ha de traduir tot, perquè si no, no se n'enteren. I cansa.

No em vull ni imaginar com seria estar-hi tot el dia.


...i amb lo fàcil que era a Romania...