.theend.

S'ha acabat. Últimes nits a Miercurea-Ciuc. Últimes nits a Romania. Una experiència més.

Em nego a fer un resum. O res per l'estil. Una etapa més de la meva vida. Sis mesos. Tampoc és tant. Depèn de com es miri, suposo.

Ni vull fer cap valoració. Que ja n'he hagut de fer dues. Una pels d'aquí, i l'altra pels de Barcelona... I n'estic fins aquí dalt de les preguntetes típiques...

I última entrada a aquest blog... :p (Que ja no crec que pugui actualitzar més)

Fins que torni a marxar a alguna altra banda, clar... Que qui sap quan serà!!

Corroboro que Bucarest és un caos

I més si vas amb cotxe. Caòtic. I pesat. Cansador.

Fas amb tres hores, 250 km, i amb dos hores, 20 km. I tot per voler entrar a Bucarest un dilluns a els 9 del matí.

La setmana passada me'n vaig anar dos dies a Bucarest a fer d'intèrpret. Una cosa que mai m'havia imaginat que acabaria fent, i també he de dir... que no tornaré a fer mai més. Ja està, ja ho he fet un cop i punto. Tot i que he de dir que no va anar malament, eh? M'ho vaig passar bé i tot...

Em tornaré una experta en “Airslides”, “cements plants”, “poliester”, “aramide” i coses d'aquestes... (tot i que me'n vaig enterar de ben poca cosa)

Visites de cortesia a fàbriques i empreses , però per fer això ens vam haver de xupar més hores de cotxe, de carreteres, de polígons industrials, de les que us pugueu imaginar.

Visita obligada a la Casa del Poble...

Un sopar típic romanès a “Ca La Mama Acasã” ... No sigui que ens quedem sense tastar la Ciorba i la “Sărmale cu mămăliguţă”.

Un hotel enorme, i amb passadissos laberíntics. D'aquests que quan entres a l'habitació la tele et dona la benvinguda amb el teu nom... Tele amb el canal internacional de tve... I un llit com déu mana... Que la meva esquena, ho necessitava.

I al dia següent més quilòmetres, més trànsit, amb pèrdues incloses, tot i portar un GPS. Vam donar més tombs que una noria. Déu meu! I us puc assegurar que vam passar per les pitjors carreteres de tot Romania. No hi havia ni un pam llis. Clots i bonys. I corbes. Tot, per mitja hora de reunió, i sant tornem-hi. Sort que, per tornar, els hi van indicar bé el camí.

Tornem cap a Bucarest, per sort, ens quedem a l'aeroport. I, altra vegada, cap a Miercurea-Ciuc, no sense fer cua per aconseguir sortir de l'aeroport... a un cotxe no se li va acudir res més que donar un cop a una moto i quedar-se parat entre els dos carrils... Que dic jo... pel cop que se li veia al cotxe, dubto que no es pogués tornar a engegar... perquè allò només eren dues rascades... doncs no... allà atravessat al mig! En fin...Vam tardar 5 hores i mitja, quan amb menys de 4 hores, hi podiem arribar...

Aquí les coses funcionen així...

25.000.000

Persones? No! Vint-i-cinc milions de gossos sense amo a Romania. Trobo que era una informació que no calia que em diguessin. Havia viscut perfectament cinc mesos i mig sense saber-ho, i vivia la mar de bé. També he de dir que ha Miercurea-Ciuc no n'he vist massa. Però sí que m'he trobat amb més d'un gos mort i mig desintegrat per les carreteres... no m'estranya.
Només a Bucarest n'hi ha un milió. Això és molt, no?

Em sorprenc que no em sorprengui

Em sorprenc que no em sorprengui veure una dona sortint del contenidor de la basura del davant de casa a les 9 del vespre.

Es depriment. Però cada dia hi ha algú remenant la basura. Cada dia. És igual que faci sol, que faci fred, que plogui o que nevi. Que siguin les 10 del matí o les 10 de la nit. I és que es posen dins el contenidor! Fins ara només els veia remenant i tal... però posar-se a dins? I no sé pas que agafen, però sempre van amb les bosses plenes...

Millor no pensar-ho.