Des del novembre del 2006 no havia tornat a Londres. Alguns pensareu, bueno, jo a Londres no hi he anat mai, o ja hi he anat una vegada i ja està... No cal tornar-hi. Però a mi Londres és una ciutat que m’encanta. Tot i que, reconec, que no m’agradaria gens viure-hi. Quin estrés de ciutat! Però té molta vida. A totes hores i a tot arreu. I m’encanta...
Va ser una visita fugaç, i gens planejada... Així que la setmana passada, i només dos dies abans ens compràvem els bitllets per volar cap a Londres, i desconnectar, durant tres dies, de la vida d’Edinburgh.
El temps ens va acompanyar durant tot el divendres, i potser per això, no se’ns va acudir agafar el metro... Vam caminar per tot Londres fins que els nostres peus, i la gana, ens vam impedir seguir fent-ho.
Des de l’estació de Victoria a HydePark, de l’hostal, cap a Oxford Street, Regent Street, Picadilly Circus, Leicester Square, Covent Garden, Trafalgar Square, DowingStreet, BigBen, WestminsterAbbey, LondonEye... i vinga a caminar “a orillas del Tamesis”... fins a la TateModernGallery (que encara no hi havia anat mai, i em va encantar), i d’allí a TowerBridge... Vam acabar la nit sopant prop de Picadilly, i aviat vam caure plans al llit... Que des de les 4 del matí que deambulàvem entre busos, aeroports i avions.
La sort de tornar a Londres, és que no et cal anar als típics llocs cada vegada, o haver-ho de veure tot, així que, després del tour turístic que havíem fet divendres, el dissabte vam poder dedicar tot el dia a passejar per Camden... i aprofitar la nit per passejar pel SoHo, i menjar el millor gelat de iogurt (o si més no, un bon gelat de iogurt amb... mmm... com es diu.... aix.... mmm... STRAWBERRIES!!) en una freda nit de febrer.
I el diumenge va ser de relax i passat per aigua. Una volta per NottingHill, amb el pertinent descobriment d’un supermercat espanyol (ai... si visquéssim per allí....) i amb xurros!! Dinaret a Wimbeldon,... i altra vegada cap al hostel, a recollir les maletes... Victoria – Stansted... i Edinburgh. Back home. Amb fred i pluja, neu i vent.
London és London. Aquella gran ciutat on sempre et queden petits racons per descobrir, i en constant moviment. Una ciutat canviant. I per això no vull deixar-hi d’anar mai.
