¿Qué te gusta hacer en tu tiempo libre?

Avui he repetit aquesta pregunta 30 vegades en 5 minuts.

Havien de fer aquesta pregunta al que tenien assegut al costat. Doncs no hi havia manera. Eren incapaços de dir-la bé. Jo la deia, un d'ells la repetia, el del costat l'havia de tornar a dir, i no podia. Jo la tornava a dir, ho intentava, no se'n sortia, fins que jo li tornava a dir paraula per paraula i la repetia paraula per paraula, i així amb cadascú. I això que només eren 6. I això que eren els “millor” de la classe. Imagineu-vos una classe sencera. I si ara en tingués un aquí al davant i l'hagués de tornar a dir, no us vulgueu ni imaginar el que em diria.

El sistema d'aprenentatge que tenen no l'acabo d'entendre. De fet, més d'un dia (i de dos) amb altres auxiliars ho hem estat comentant. Memoritzen. Tenen unes preguntes, i unes respostes. Si els treus d'allí, ja no saben què els hi estàs preguntant. Si en lloc de preguntar “¿Cómo estás?” els hi dius “¿Cómo estáis?” ja no saben què els hi dius. Trist, la veritat. Perquè així no s'aprèn una llengua.

Acabo esgotada. Primer perquè tota l'estona és absolutament el mateix. Pregunta – Resposta. Impossible tenir-hi una conversa normal i corrent. Segon, perquè se'ls hi ha de repetir tot cent vegades, i tot i així no se'n recorden del que els hi has dit fa dos segons. I tercer, perquè estic constantment traduint del castellà a l'anglès. És igual el nivell que tinguin, ni el tema. Se'ls hi ha de traduir tot, perquè si no, no se n'enteren. I cansa.

No em vull ni imaginar com seria estar-hi tot el dia.


...i amb lo fàcil que era a Romania...

...shopping in Glasgow?

És curiòs, i a la vegada trist, que quan dius que vas o has anat a Glasgow, et diguin que el millor són les botigues. De fet, una vegada a classe vaig preguntar que què era el millor d'Escòcia (puntualitzo, d'Escòcia), i unes noies em van dir "las tiendas de Glasgow"... Home, estem parlant d'Escòcia!! Hi ha mil miliones de coses infinitament millors que anar-se'n de botigues a Glasgow.

Però bé, dissabte passat vam decidir anar-ho a comprovar per nosaltres mateixes. Amb tres, si tot va bé, és una hora i poc... i si ets més de 4, et regalen bitllets de tren. Érem 5, i només en vam pagar 3. Així que val la pena viatjar amb grup.

A mig matí ens vam planat a Glasgow. Vam anar a buscar un mapa, i ens vam plantar a la zona comercial, que són 3 carrers peatonals i mil botigues. Totes les botigues estan concentrades en aquella zona... (El que passa és que a Edinburgh, per exemple, està tot molt més dispers...) La nostra intenció era anar, principalment, a Primark (que a Edinburgh no ens n'obren fins al desembre, o això diuen), així que vam dividir el nostre temps entre les botigues, i fer una mica de turisme.

Però siguem sincers, Glasgow té molt poc a veure. La ciutat és molt "industrial", i no té encant. Té algun carrer bonic, amb algun edifici antic, alguna esglèsia, la catedral amb el seu cementiri dalt del turó... però res a veure amb el que podem veure a Edinburgh... I amb les vistes que tens, miris on miris.

Es nota que m'agrada molt més Edinburgh?

Això sí... Li haurem de donar una altra oportunitat.

(3) TardeDeDomingo/CramondBeach i LauristonCastle

No és el típic lloc on hi ha un turista mig perdut. És aquell lloc on hi van les famílies a passejar un diumenge solejat. Per cada persona adulta hi ha un nen, un gos i una bicicleta (o qualsevol altra cosa amb rodes).

El primer que et trobes al baixar del bus és la desembocadura del riu, amb desenes de barquetes amarrades, i amb aquella olor tant característica i bonica d'un port...


Tota la costa està rodejada per un passeig, però si opteu per passar per la platja, heu de tenir en compte que la marea puja... i que la sorra està plena de ptextines. Des de la platja de qualsevol punt d'Edinburgh pots veure l'altra banda, i al mig, unes quantes illetes, alguna, fins i tot, amb castell.

La gespa continua sent protagonista en més d'un punt del camí. I si agafeu el camí llarg... arribareu a Lauriston Castle.

Un petit “castell” que es pot visitar només a les 2 del migdia... Però si hi aneu més tard, podreu passejar pels jardins que el rodegen, i veure el mar. Una part del jardí posterior està més descuidat, però s'hi pot trobar un jardí japonès molt ben cuidat, i arbres i explanades de gespa per donar i per vendre.

Si teniu ganes da caminar... Som-hi!

(2) M'acompanyes? / Craigmillar Castle

Situat al sud d'Edinburgh... Allà on ja no sembla que sigui Edinburgh, i just al costat del Royal Infirmay Hospital. Si hi aneu, no us deixeu enredar pels conductors dels autobusos, que us faran donar mil voltes. És sempre millor anar camp a través, que algú haurà marcat algun camí.

Són les ruïnes d'un castell medieval... Relacionat amb la “Queen Mary of Scots”. Però ara tampoc us imagineu un castell derruït. Simplement buit i deixat pel pas del temps, però mínimament ben cuidat. Et pots passejar per tot el castell, pujant i baixant mil escales, disfrutar dels jardins... I des de la part més alta, i si el dia és clar, hi ha unes vistes magnífiques de tot Edinburgh.

I si dóna la casualitat de que quatre il·luminats s'han posat en una de les sales del castell a cantar cants gregorians, podràs sentir música en directe.

El millor, per a mi, és l'herba que rodeja tot el castell... sobretot quan fa sol.

El pitjor? No és el millor lloc per anar al lavabo. Es tarda, aproximadament, mitja hora per a poder obrir la porta... (i això sent 8 intentant-ho). Si ets sol... no m'ho vull ni imaginar.

Voleu que us faci un tour per Edinburgh? (1) Amunt que fa pujada / Calton Hill

És un turó a l'est de la ciutat. Des de d'alt tens unes vistes fantàstiques de tot Edinburgh. El Castell, Northbridge, l'Old Town, Princes Street, del Holyrood Palace, etc.
Va ser un dels primers llocs on vam anar en arribar. De fet, la primera vegada que hi vam pujar va ser per veure els Castells de Focs que tancaven el festival. I com a tontos, vam anar pel camí llarg... Però en realitat, tot és qüestió d'anar pujant escales.

Un consell. Que no faci vent. S'hi ha d'anar un dia de sol. Que el cel estigui clar (que les vistes seran millors).

Què hi ha a dalt? Hi ha un panteó a mig fer perquè se'ls hi van acabar els diners. Li deien “la deshonra d'Edinburgh”... També hi ha la torre del Nelson Monument... que sembla un telescopi... i un observatori. En un dels costats també hi ha el Cementiri de Calton... on es diu que hi ha enterrats personatges cèlebres d'Edinburgh.

You must be more than 21 to buy this.

- I'm 23.
- Can you show me your ID?

M'han demanat el carnet per comprar-me encenedors. M'he quedat al·lucinada.

Una cosa és que ens el demanin, absolutament a tots, per entrar als pubs.
Però per comprar encenedors?

Tenen una paranoia rara amb això de les edats.

Si no en tens més de 25 no et deixen comprar cervesa (i alcohol en general) als supers. En canvi, sí que pots beure alcohol als pubs.

Si sou dos persones comprant, i una no porta el DNI, doncs també us quedeu sense. (I tu ja li pots insistir que no és per a tu, eh?)

ObreS

Quan vaig arribar vaig pensar que eren les típiques obres d'estiu. Totes les ciutats estan damunt d'avall durant l'estiu, perquè arreglen els carrers i aquestes coses... Però resulta que no era el cas.

Estan col·locant el tramvia.

La meitat de Princes Street, el carrer comercial principal, està tallat. I Leith Walk, el carrer principal al costat del meu, doncs no falta gaire perquè quedi inutilitzat. I així la molts dels carrers principals... Imagineu-vos, ha de creuar tota la ciutat...

Com us deia, abans de saber que era el tramvia vaig pensar... res... Quatre dies més d'obres, i això ja estarà.

Doncs...Fa dos anys que està així. I està previst que s'acabi d'aquí a dos anys. I com tots sabem, si ho tenen previst... i a la velocitat que van... Hauré de tornar d'aquí a deu anys per veure-ho.

..FotosD'Edinburgh..

Doneu un cop d'ull a les fotos... Que aquest cap de setmana ha tocat fer una mica de turisme per la ciutat!

http://picasaweb.google.com/aureapausole/SeteMbreAEdinBurGh#

HighSchool

Tots els alumnes d'Edinburgh (i m'imagino, que en la seva extensió, d'Escòcia) porten uniforme.

Al Portobello High School han de portar pantalons i sabates negres, camisa blanca, i la corbata amb l'escut de l'institut; i si són de l'últim curs, americana blava, amb rivet groc, i l'escut.
Al Leith Academy, pantalons i sabates negres, camisa blanca i jersei blau (optatiu) i corbata de l'institut.

I això què vol dir? Doncs que els professors no poden portar texans, i han de vestir de manera formal (a una bona l'hi han anat a dir). Com que tinc (i m'he portat) tanta roba per anar formal...


Però a mi el que em diverteix més, són els horaris que tenen a Leith Academy.
Period 1 – de 8'28 a 9'29
Period 2 – de 9'29 a 10'26
(Pati – de 10'26 a 10'41)
Period 3 – de 10'41 a 11'38
Period 4 – de 11'38 a 12'35

Si algú ho entén, que m'ho digui, perquè us puc assegurar que tot i que ho vaig preguntar no m'ho van saber explicar.


La veritat és que m'ha agradat molt més Leith Academy. És un institut més petit, i més bonic, i la gent molt més amable. Hi ha una altra auxiliar francesa, la Joy, i les dues hi anem els mateixos dies, així que ens sentim més acompanyades les estones que cap de les dues no tenim classe. I les professores són encantadores, t'expliquen les coses, te les consulten, etc... I hem conegut el director (cosa que no ha passat a l'altre institut), que fins i tot ens ha presentat a tots els altres professors, i hem estat una bona estona xerrant amb ell.

Portobello és l'institut més gran d'Edinburgh (o el segon), i realment sí, és molt gran. I alt. Té unes 7 o 8 plantes (per sort el departament de llengües modernes és al segon pis), uns 1400 alumnes i uns 140 professors. Cada professor té la seva classe, i són els alumnes els que es van movent amunt i avall tot el dia. Allí, cadascú va més a la seva, o aquesta ha estat la meva primera impressió. Aquí també hi ha una auxiliar francesa, la Lolita, però ella enlloc de fer 6 hores com jo, en fa 12... Així que es passa tota la setmana allí.

Les primeres classes han anat força bé. Hauré d'anar treballant amb grups petits, reforçant l'Speaking i el Listening.
I els alumnes... doncs també força bé. Alguns parlen millor que d'altres, o més que d'altres, però en general molt bé. (Res comparat amb aquells horribles dies per l'institut de Barcelona...) I m'imagino que amb els dies, aniran agafant més confiança i tot anirà més rodat.

...PrimeraSetmana...

M'ha passat exactament el mateix que els primers dies que vam estar a Exeter. Se m'ha distorsionat el concepte temporal. Em costa dir quin dia de la setmana som, i quants dies han passat des de que he arribat. Tinc la sensació que fa molts més dies que sóc aquí.

I durant aquests dies he fet una mica de tot: turisme, anar a treballar, de compres, caminar molt, buscar un gimnàs amb piscina, mirar pisos, etc.

He tingut la sort de conèixer a la Neith, de Lleida, i les dues hem anat buscant pis, i fent-nos companyia...
Però això de trobar pis no ha estat gens fàcil. La veritat és que vam anar progressant: el primer que vam veure era una autèntica m***. Brut, desordenat, i no gaire simpàtics. El segon ja estava una mica millor, el tercer una miqueta més... un altre que vam veure... llàstima del propietari, perquè el pis era una monada, però el noi era raro, raro, raro. I finalment vaig rebre un missatge de la meva companya francesa en un dels instituts dient-me que la seva “landlady” tenia una casa per llogar amb dues habitacions.... Així que, sense pensar-nos-ho ens en vam anar a veure-la, i ens va encantar. I aquí estem. Una casa de tres pisos, que compartim amb un noi de Palestina (que per sort o per desgràcia, no fa gaire vida a la casa...).

A més a més, ens hem fet molt amics amb la Sandra i el Javi (de Castelló i Sabadell, respectivament), que estudiaràn anglès amb la Neith, i els quatre ens fem companyia, fem turisme, etc.

Edinburgh és una ciutat preciosa, amb encant. Amb mil raconets. I també moltes pujades i baixades...

I com m'hi posava a la revista de l'Altair que em vaig comprar... El cel és caòtic. I tenia tota la raó. Durant els primers tres dies, vam passar per totes les estacions de l'any en 12 hores. Sol, pluja, vent, fred, calor... Vam estar un parell de dies que va ploure molt. No va parar de en 48 hores. I sí, d'acord, m'hi he d'acostumar, però tenir aquesta sensació d'humitat tot el dia, no és gens agradable...

Però bé, com em va dir algú al dir-li... “És que no ha parat de ploure en tot el dia...”

“This is Scotland...!”